ICTUS; el tractament neurocognitiu per la recuperació de la mobilitat de la mà.

2016-06-29    |    Ictus, Pacientes

Quan una persona pateix un ictus, les conseqüències del mateix son molt evidents: veiem mig cos paral.litzat o amb dificultats per caminar, per estar assentat correctament o per fer les diferents funcions de la mà com per exemple agafar i manipular objectes. Però quan hi ha una lesió cerebral es produeixen alteracions en altres esferes del moviment, no menys importants que els motors, ens referim a la alteració  de la percepció del propi cos i de la relació d'aquest amb el mon que ens envolta. Molts autors, Anockin, Goldstein, Maturana, Varela i Rizzolatti afirmen que la percepció doncs és la base per el re-aprenentatge del moviment.

Però què passa exactament al cervell quan volem fer un moviment voluntari segons aquests autors?  Realitzar una acció tan rutinària com és agafar una taça de cafè és una activitat molt complexa des del punt de vista cerebral i és que perquè s'activin els nostres músculs, les nostres articulacions i els nostres tendons per arribar a tocar la taça hi ha una sèrie d'àrees cerebrals connectades a través d'una complexa xarxa neural que permet  arribar a executar aquesta acció. Prèviament a l'activació dels músculs s'activen les àrees que fan referència a la percepció del cos, la distancia del cos a la taça, la posició de les articulacions en l'espai i el record d'haver realitzat aquesta acció prèviament al llarg de la nostra vida, per tant fem recurs de la nostra memòria.  El cervell doncs necessita utilitzar la cognició  per realitzar el moviment. L'atenció per exemple és un procés cognitiu fonamental per seleccionar les informacions que son necessàries per poder realitzar el moviment com la posició de la mà, del colze i de l'espatlla, el tacte de la superfície de la mà, el possible pes que tingui l'objecte... Per tant l'atenció, la preparació, el raonament, l'anticipació, la memòria, la capacitat per resoldre una situació o un problema son processos cognitius que no els podem separar del moviment. Per tant la percepció i la cognició formen el moviment, de fet el moviment és percepció i cognició i per tant son aspectes fonamentals a tenir-los en compte durant la rehabilitació de casos de lesions cerebrals provocats per un ictus.   

Quan hi ha una lesió cerebral degut a un ictus o un traumatisme cràneo-encefàlic hi ha una alteració de tots aquests processos, no només motors sinó també perceptius i en alguns casos cognitius. La rehabilitació neurocognitiva pel moviment permet que durant l'exercici la persona activi la percepció i la cognició a través de la guia del fisioterapeuta que orienta a través de diferents propostes de problemes neurocognitius que el pacient haurà de resoldre a través del cos en moviment.

Mostrem una sèrie d'exemples d'exercicis per la recuperació de la mà hemiplègica que realitzem al centre de Fisioteràpia Perfetti de forma individual amb pacients que han patit un ictus: 


                                               

 


Per a més informació i primeres entrevistes-gratuïtes trucar al 931929419.








Volver al listado de noticias
Temas

No se trata de enseñar al enfermo a "moverse", sino de guiarle para que dirija la atención hacia las diferentes informaciones provenientes del cuerpo.

Carlo Perfetti, Neurólogo

El aprendizaje es la condición previa al proceso de desarrollo.

Vygotsky L.S, Psicólogo

El problema está en el cerebro y no en el músculo. Usemos el cerebro del paciente.

Carlo Perfetti, Neurólogo
Nuestro sitio web utiliza cookies para mejorar los servicios que se ofrecen. Si continúa navegando, asumiremos que acepta su uso